Taller de creación de haiku

Revista Lapsus

Estado de ánimo desalentador

Si muriera esta noche

si pudiera morir

si me muriera

si este coito feroz

interminable

peleado y sin clemencia

abrazo sin piedad

beso sin tregua

alcanzara su colmo y se aflojar

asi ahora mismo

si ahora

entornando los ojos me muriera

sintiera que ya está

que ya el afán cesó

y la luz ya no fuera un haz de espadas

y el aire ya no fuera un haz de espadas

y el dolor de los otros y el amor y vivir

y todo ya no fuera un haz de espadas

y acabara conmigo

para mí

para siempre

y que ya no doliera

y que ya no doliera

Si muriera esta noche, Idea Vilariño

Les preguntes

- QUÈ?

La Piscina pretén ser una plataforma d’expressió artística.

De moment, hem fet una llista (sempre oberta a noves propostes) de comissions de treball: literatura, música, periodisme, fotografia, teatre de carrer i tot tipus de espectacles...També pensem tirar endavant una revista, podeu participar-hi enviant-nos textos a lapsus.ub@gmail.com

- QUI SOM?

Som un grup d’alumnes universitaris de diferents especialitats amb ganes de fer i aprendre coses alhora que dinamitzem una mica l’ambient dins i fora de la universitat.

- A QUI ENS DIRIGIM?

A tota persona que li interessi participar d’aquest projecte, sigui d’on sigui i faci el que faci.

- ON I QUAN ENS TROBEM?

Tots els dijous a l’Hogar Extremeño (Av. Portal de l’Àngel, 4) a les 21h. Estem fent tràmits per a constituir-nos com a associació de la UB, un cop ens haguem legalitzat esperem que ens cedeixin un lloc a la facultat per poder reunir-nos, fer assajos i tallers, desar material...

- PROPERS ACTES:

A part d’anar fent espectacles, col·laborar i preparar la revista, etc. volem oferir la possibilitat de tallers oberts, algunes propostes fins ara són: Taller de màscares, Taller d’iniciació a la guitarra rumba catalana, Cinefòrum, Taller de periodisme, Tècnica fotogràfica, Òperaforums...

ESPEREM QUE US ANIMEU A PARTICIPAR-HI!

El que vam dir...

Discursos 22-A (bril), llegits al claustre de la facultat:


Discurs 1. (predicador apocalíptic)

La fi del món ha arribat. La poesia s'ha extingit, la prosa es només un diari. Una edat de tenebres s'escampa sobre el món, els missatgers alats de l'avorriment, impàvids i sinistres, ens acosen en el nostre silenci.
Per això, germans, us adverteixo: arrepentiu-vos, doncs l'obscur final ja és aquí. Que els quatre genets de l'Apocalipsi s'apiadin de les nostres ànimes.
Ho va profetitzar el dómine Sant Macaulay Culkin: ELS DE LA UB HEU DE FER ALGUNA COSA!
Oh venerable Macaulay Culkin, hem ignorat la teva infinita saviesa.
Ara les flames s'eleven des dels abismes de l'Hades per a nafrar la nostra carn viva i fer cremar les nostres buides ànimes. Anit una aixeta alada va irrompre als meus somnis i em va dir que us fes arribar l'anunci de la fi del món...
La fi del món ha arribat!!!


Discurs 2. (la bona nova -preferentment, declamat sobre xanques-)

No, aquest vell pessimista ha ultratjat a la veritat!
Però encara queda esperança. Hi ha un lloc en què el món segueix viu, un lloc de colors que brillen a l’obscuritat, una illa en un mar sec, la mà del cos, un crit en el silenci.
El món s’ha acabat, sí, però nosaltres tenim el desig de crear-ne un de nou, fresc, del que puguem ser els amos. Un món que comenci on acabin els nostres somnis, un món entre tots i per a tots, on conflueixin les nostres iniciatives, els nostres invents, les nostres idees...
I aquests món és La Piscina, LLANÇA’T A LA PISCINA!!!

Germans del món, LLANCEU-VOS-HI!!!

"Això no mola"?

Bien alto

Di bien alto que la literatura es uno de los más tristes caminos que conducen a todo.

André Breton, Tinta sobre papel.

Sueño que llueve porque llueve

Es algo que me pasa, yo estoy ahí soñando lo más pancho y se larga una lluvia mojada. ¿Qué es eso del agua que....? Más allá del efecto mojar, hay algo más allá porque uno se puede mojar tranquilamente con querosén pero no es lo mismo. A veces, lamentablemente, me despierto de los sueños. Entonces me doy cuenta que acá llueve también. Hoy por ejemplo, y ayer, ¿o me van a negar que está lloviendo? ¿o me van a negar que lloví soñando? Me da como una cosquilla extraña de orgullo, el puente entre las dimensiones, la percepción que no duerme, la consciencia que no entiendo, el efecto mojar. La lluvia, lluvia.